Encara que mirem d'evitar-ho, els infants s'assabenten del que passa: ho senten a l'escola, ho veuen a les pantalles o noten la nostra preocupació. El silenci no els protegeix; els deixa tots sols amb la imaginació.

Com parlar-ne

  • Demanar primer què saben. Així corregim malentesos i no donam més informació de la necessària.
  • Dir la veritat amb paraules senzilles. Sense detalls angoixants ni promeses que no podem complir.
  • Validar la por. «És normal que t'espanti; a jo també m'ha impressionat».
  • Donar seguretat concreta. Explicar què es fa per protegir les persones i què faríem nosaltres.
  • Limitar les imatges. Veure-les repetides fa pensar que torna a passar.

Parlar dels qui ajuden

Bombers, sanitaris, voluntaris, veïnats. Fixar-se en la gent que ajuda dona una visió més completa i menys amenaçadora del que ha passat.

Fer alguna cosa

Participar en una recollida de material o fer un dibuix per a les persones afectades transforma la impotència en acció.

Si passades unes setmanes hi continua havent malsons, por a separar-se o preocupació constant, convé consultar amb un professional.