Quan parlam amb un infant, les paraules són només una part del missatge. La postura, la mirada i el to de veu li diuen si estam tranquils, si l'escoltam de veres o si estam a punt de perdre la paciència. Si el que deim i el que mostram no coincideixen, l'infant es queda amb el que veu.
Què podem fer amb el cos
- Posar-nos a la seva altura. Ajupir-nos o seure fa que la conversa deixi de ser de dalt a baix.
- Mirar-lo mentre parla. Deixar el mòbil i girar-nos cap a ell li diu que allò que conta és important.
- Mantenir una postura oberta. Els braços creuats o el dit aixecat es llegeixen com una amenaça, encara que no ho pretenguem.
- Acostar-nos abans de parlar. Una instrucció dita de prop funciona millor que un crit des d'una altra habitació.
Què podem fer amb la veu
Un to baix i pausat calma; un to agut i ràpid activa. Quan volem que una norma es compleixi, ajuda parlar a poc a poc, amb frases curtes i sense ironia. I si notam que la veu se'ns enfila, aturar-nos uns segons abans de continuar és un bon exemple d'autocontrol.
No es tracta d'actuar, sinó de ser coherents: que el cos i la veu acompanyin el que volem dir.