Com fer que la nostra separació sigui menys difícil per als nostres infants? (Part I)
La manera com es comunica una separació influeix molt en com la viuen els infants. Claredat, unitat i un missatge repetit: no és culpa teva.
Una separació és un canvi gros per a tota la família. Els infants s'hi poden adaptar bé, i el que més pesa en la seva adaptació no és la separació en si, sinó com es gestiona. En aquesta primera part parlam de com explicar-ho.
Com donar la notícia
- Junts, si és possible, i quan la decisió ja és ferma.
- Amb paraules senzilles i adaptades a l'edat. «Hem decidit que viurem en cases diferents».
- Sense culpables ni detalls d'adults.
- En un moment tranquil, amb temps per davant per estar amb ells.
El que necessiten sentir
- Que no és culpa seva i que no poden arreglar-ho.
- Que tots dos els continuareu estimant i cuidant.
- Què canviarà i què no: on viuran, qui els durà a l'escola, quan veuran cadascú.
Les seves reaccions
Tristesa, ràbia, silenci, preguntes repetides o fins i tot aparent indiferència. Totes són normals. Convé deixar la porta oberta: «pots demanar-me el que vulguis, avui o un altre dia».
Què convé evitar
Donar falses esperances de reconciliació, demanar-los que triïn i fer-los guardar secrets.
A la segona part parlarem de com organitzar el dia a dia després de la separació.