La preadolescència és una etapa de transició. L'infant que fins ara ho contava tot comença a tancar la porta de l'habitació, a discutir les normes i a donar molta importància al que pensen els amics.

Què canvia

  • El cos. Comencen els canvis de la pubertat, sovint abans en les nines, i amb ells la vergonya i les comparacions.
  • Les emocions. Són més intenses i canviants; passen de la rialla a l'enuig en poca estona.
  • El pensament. Raonen millor, qüestionen i detecten les nostres incoherències.
  • Les relacions. El grup d'iguals guanya pes i cerquen més intimitat.

Què necessiten de nosaltres

Límits clars, però negociats: explicar el perquè de les normes i ampliar l'autonomia a poc a poc. Respecte per la seva intimitat. Informació sobre els canvis del cos abans que arribin. I disponibilitat: moltes converses importants sorgeixen al cotxe o a l'hora d'anar a dormir, quan no les forçam.

Què convé evitar

Ridiculitzar els seus canvis, comparar-los amb com eren abans o respondre a cada mala resposta amb una batalla.

Encara que no ho sembli, continuen necessitant-nos. Només canvia la manera.