Compartir pares, espai i joguines genera conflictes de manera inevitable. Bona part de les baralles tenen un objectiu de fons: l'atenció dels adults. Per això la manera com hi responem pot augmentar-les o reduir-les.

Què les alimenta

Les comparacions («mira el teu germà»), les etiquetes («el responsable», «la moguda»), fer sempre de jutge i exigir al gran que cedeixi sempre perquè «és el major».

Què ajuda

  • Temps individual amb cadascun. Qui té la seva ració d'atenció no necessita competir tant.
  • Tractar-los segons el que necessiten, no exactament igual.
  • No cercar culpables. Descriure el problema: «hi ha dos infants i un sol comandament».
  • Ensenyar a negociar: torns, intercanvis, usar un temporitzador.
  • Elogiar la cooperació quan juguen bé, que és quan menys atenció solem donar.

Quan intervenir

Si discuteixen sense fer-se mal, podem donar-los l'oportunitat d'arreglar-ho. Si hi ha agressió física o insults, cal aturar-ho, separar-los fins que es calmin i parlar-ne després.

Normes de casa

Poques i clares: no es pega, no s'insulta i es demana abans d'agafar les coses de l'altre. Fetes entre tots, es compleixen millor.