Què significa ser amics dels nostres fills i filles?
Podem ser propers, afectuosos i de confiança sense deixar de ser pares i mares. Els infants ja tenen amics; el que necessiten de nosaltres és una altra cosa.
Moltes famílies volen una relació de confiança amb els seus infants i es demanen si això vol dir ser els seus amics. La idea neix d'un bon desig, però convé matisar-la.
En què s'assembla i en què no
Amb un amic compartim estones, rialles i confidències. Això també ho podem fer amb els infants. Però una amistat és una relació entre iguals, i la relació amb un fill o una filla no ho és: nosaltres tenim la responsabilitat de protegir, decidir i posar límits.
Què passa si renunciam al nostre paper
Un adult que necessita caure bé evita dir que no. L'infant es troba amb massa poder i poca seguretat. Tampoc li correspon escoltar les nostres preocupacions d'adults ni fer-nos costat en els nostres problemes de parella.
Proximitat amb autoritat
- Escoltar el que conten sense jutjar de seguida.
- Compartir temps i aficions.
- Explicar les normes i negociar el que és negociable.
- Mantenir el no quan cal, encara que s'enfadin.
- Ser previsibles.
El millor dels dos mons
Podem ser la persona a qui recorren quan tenen un problema precisament perquè no som un igual: perquè saben que hi serem, amb afecte i amb criteri.