Per a un infant, tenir un germà o una germana és una de les primeres grans transicions. De cop comparteix l'atenció dels adults i veu que les rutines canvien. És normal que hi hagi gelosia, passes enrere o més demandes d'atenció: no són mala conducta, sinó la seva manera de demanar si encara té el seu lloc.

Abans que arribi

  • Explicar-li què passarà amb paraules senzilles i sense idealitzar-ho: els nadons ploren i dormen molt.
  • Mirar fotos de quan ell era petit.
  • Avançar els canvis grossos, com el d'habitació, perquè no els relacioni amb el nadó.

Quan ja és a casa

  • Reservar una estona diària només per a ell. Deu minuts de joc sense interrupcions valen molt.
  • Donar-li un paper, sense obligar-lo. Triar el pijama del nadó o cantar-li una cançó.
  • Acceptar el que sent. «A vegades enyores quan érem tres» calma més que «l'has d'estimar».
  • No comparar ni demanar-li que es comporti com un gran de cop.

Si torna a parlar com un nadó o a demanar el xumet, sol ser passatger. Amb paciència i afecte, la relació entre germans es va construint dia a dia.