L'enuig és una emoció útil: avisa que alguna cosa ens sembla injusta o que no hem aconseguit el que volíem. El problema no és sentir-lo, sinó expressar-lo pegant, cridant o rompent coses.

Ensenyar a reconèixer-lo

Podem ajudar-los a notar els primers senyals al cos: calor a la cara, punys tancats, el cor ràpid. Un «termòmetre de l'enuig» dibuixat, de l'u al cinc, els serveix per dir com estan abans d'esclatar.

Estratègies per calmar-se

  • Aturar-se i respirar a poc a poc, com si inflassin un globus.
  • Allunyar-se una estona a un racó tranquil triat entre tots.
  • Moure's: botar, córrer, estrènyer un coixí.
  • Dir-ho amb paraules: «estic enfadat perquè…».

Aquestes eines es practiquen quan està tranquil, no enmig de la tempesta.

El nostre paper

Validar l'emoció i posar límit a la conducta: «pots estar enfadada, però no pots pegar». No respondre amb crits als seus crits. I parlar-ne després, cercant plegats una solució al que l'ha enfadat.

El nostre exemple

Els infants aprenen a gestionar la ràbia veient què feim nosaltres amb la nostra. Dir «ara estic massa enfadat per parlar, torn d'aquí a cinc minuts» és una lliçó molt potent.