L'estil democràtic combina dues coses que a vegades es presenten com a oposades: calidesa i exigència. No és autoritari, perquè escolta i explica; ni permissiu, perquè manté els límits.

Les seves claus

  • Afecte explícit. Que l'infant sàpiga, amb paraules i gestos, que és estimat.
  • Normes poques, clares i explicades. El perquè importa.
  • Conseqüències coherents i proporcionades, anunciades abans i aplicades amb calma.
  • Escolta. La seva opinió compta, encara que la decisió final sigui de l'adult.
  • Autonomia progressiva. Deixar triar i assumir responsabilitats segons l'edat.

Com sona

En lloc de «perquè ho dic jo», «a les nou s'apaga la pantalla perquè necessites dormir; pots triar si la darrera estona mires un capítol o jugues». En lloc de cedir davant el plor, «entenc que t'enfadis, i la resposta continua sent no».

Dubtes freqüents

Negociar-ho tot no és ser democràtic: hi ha normes que no es discuteixen, com les de seguretat. I ser ferm no és ser fred.

Per començar

Triar dues o tres normes importants, explicar-les en un moment tranquil i mantenir-les amb constància. La coherència entre els adults de casa hi ajuda molt.