És útil intentar evitar les emocions desagradables?
Fugir de la por, la tristesa o la ràbia alleuja a curt termini, però sol fer-les més grosses. Aprendre a estar amb elles és una habilitat que es pot ensenyar.
Cap pare ni mare vol veure patir el seu infant. Per això és tan temptador distreure'l quan plora, evitar-li allò que li fa por o dir-li «no passa res». El problema és que les emocions desagradables tenen una funció: la por avisa d'un perill, la tristesa d'una pèrdua, la ràbia d'una injustícia.
Què passa quan evitam
Si un infant evita sempre el que li fa por, no arriba a comprovar que la podia afrontar, i la por creix. Si aprèn que estar trist és una cosa que s'ha d'amagar, deixa de contar-nos què li passa. L'evitació dona alleujament immediat i problemes més endavant.
Què podem fer en lloc d'això
- Posar nom a l'emoció. «Sembla que estàs decebut».
- Validar-la. «És normal sentir-se així quan passa això».
- Quedar-nos a prop sense córrer a solucionar-ho.
- Recordar que passa. Les emocions pugen i baixen, com una ona.
- Afrontar a poc a poc el que fa por, amb passes petites i el nostre suport.
Donar exemple
Quan nosaltres deim «avui estic nerviosa i me n'aniré a caminar una estona», els ensenyam que les emocions es poden sentir i gestionar sense fugir-ne.