Per què és important que el meu fill o la meva filla juguin?
Jugar no és perdre el temps. És la manera natural com els infants aprenen, es relacionen i entenen el que senten.
Entre deures, extraescolars i pantalles, el temps de joc lliure s'ha anat reduint. I, tanmateix, és una de les activitats més valuoses de la infància.
Què aprenen jugant
- A pensar. Planificar, resoldre problemes, imaginar.
- A relacionar-se. Negociar regles, esperar el torn, cedir.
- A regular-se. Tolerar perdre, controlar els impulsos.
- A expressar emocions. En el joc simbòlic assagen pors i situacions noves.
- A moure's. Coordinació, força i equilibri.
El joc lliure
És el que decideix i dirigeix l'infant, sense un adult que marqui què s'ha de fer. No requereix joguines cares: capses, pals, disfresses o una pilota donen més possibilitats que molts aparells.
El nostre paper
Reservar temps cada dia, oferir espai i materials senzills, i sortir a l'aire lliure sempre que es pugui. Quan jugam amb ells, deixar que duguin la iniciativa. I tolerar l'avorriment: sol ser el minut abans d'una bona idea.
El joc a totes les edats
Als deu o dotze anys encara necessiten jugar, encara que el joc canviï: esports, jocs de taula, construccions, inventar històries.
El dret al joc és reconegut a la Convenció sobre els Drets de l'Infant. No és un luxe.