A l'escola, al parc o al carrer, els infants es troben amb persones que es mouen, parlen o aprenen de manera diferent. La seva curiositat és sana. El que marca la diferència és com responem els adults.

Idees per a la conversa

  • Respondre sense fer-los callar. Un «no es mira» transmet que la diferència és cosa de vergonya.
  • Usar paraules clares i respectuoses. «Va amb cadira de rodes perquè les seves cames no el poden dur».
  • Parlar primer de la persona. Què li agrada, a què juga, què tenen en comú.
  • Explicar que just no vol dir igual. Cadascú rep el que necessita per poder participar.
  • Triar contes i sèries amb personatges diversos.

De les paraules als fets

La inclusió es practica. Podem animar-los a convidar a jugar qui sol quedar al marge, a adaptar les regles d'un joc perquè tothom hi pugui participar i a no riure les gràcies quan algú es burla d'un altre.

El nostre exemple

Els infants escolten com parlam dels altres a casa. Els comentaris que fem sobre persones amb discapacitat, d'altres orígens o amb altres maneres de viure són la lliçó més influent.