Una joguina al supermercat, cinc minuts més de pantalla, quedar-se a dormir a casa d'un amic. Els infants demanen moltes coses al dia i cada resposta nostra els ensenya alguna cosa sobre com funcionen els límits.

Abans de respondre

Convé aturar-se un segon i pensar si la resposta és sí, no o depèn. Un «deixa-m'ho pensar» és preferible a un no precipitat que després convertim en sí.

Si la resposta és sí

Dir-ho sense condicions afegides a darrera hora, i aprofitar per reconèixer la manera de demanar-ho: «M'ho has demanat molt bé».

Si la resposta és no

  • Dir-ho una vegada, amb calma i amb un motiu breu. No cal una conferència.
  • Reconèixer el desig. «Sé que t'agradaria molt» no vol dir cedir.
  • No canviar per insistència. Si el plor o la repetició transformen el no en sí, aprèn que insistir funciona.
  • Oferir alternatives quan n'hi hagi. «Avui no, però dissabte sí».

Ensenyar a demanar

Podem mostrar-li com fer-ho: mirar l'altre, demanar-ho una vegada i acceptar la resposta. I elogiar-lo quan accepta un no sense enrabiada, perquè és una habilitat difícil.