El temps fora consisteix a retirar l'infant, durant uns minuts, de la situació en què s'està comportant de manera inadequada i de l'atenció que rep. La idea és senzilla: sense públic i sense estímuls, la conducta perd força i l'infant pot recuperar la calma.

Com aplicar-lo

  • Triar un lloc avorrit i segur. Una cadira al passadís, mai un espai fosc o que faci por.
  • Avisar abans. «Si tornes a pegar, aniràs una estona a la cadira».
  • Fer-lo breu. Com a orientació, un minut per any d'edat.
  • Mantenir la calma. Acompanyar-lo sense crits, sense sermons i sense discutir pel camí.
  • Tancar bé. En acabar, recordar en una frase què s'esperava d'ell i tornar a la normalitat.

Errors freqüents

Fer-lo servir per a tot, allargar-lo quan protesta, amenaçar sense complir o utilitzar la seva habitació plena de joguines. Tampoc funciona si la resta del dia hi ha poca atenció positiva: el temps fora només té sentit quan el «temps dins» és agradable.

Quan no és adequat

Amb infants molt petits, davant la por o la tristesa, o quan l'infant necessita ajuda per regular-se. En aquests casos convé acompanyar, no apartar.